lo cafè de les pallargues: 7 de maig 2011 .. eduard canimas

Aquest dissabte farem l'últim concert de la temporada!!!!

Des de lo cafè us volem agraïm molt a tots els que heu fet possible aquesta gran temporada, i com a premi merescut, aquest dissabte repeteix un dels grans que ja ha passat per lo cafè!!

En canimas ens presenta el seu últim treball "Sagrat Cor" (Musicaglobal 2010)

Mireu el que diuen...

Aquesta és la vegada que Eduard Canimas parla més des de la sang. Que és com dir que ens parla i ens canta més directament al cor. En realitat, aquest és un terrer que no se’ns fa estrany –ni poèticament ni musicalment– perquè ja podíem començar a albirar-lo en unes determinades peces dels seus treballs anteriors. La música, la poesia i totes les formes i extensions possibles de l’art no s’han d’explicar; s’hi penetra, se senten, commouen i palpiten o bé, simplement, se’n viu al marge. sagrat cor té aquest atribut: suggereix, transporta, suscita i degusta les sangs que han engendrat algun trajecte decididament viscut, però en cap cas vol ser el dictamen ni la valoració de cap resultat de res... També aquesta manera de concebre i de viure el fet artístic fa possible la més rica profusió de tots els seus cromatismes.
Roger Costa-Pau ( Poeta)

... i mireu el que diu...

Les cançons d'aquest disc són algunes de les que he composat navegant pel riu que em va trobar ara fa quatre anys.

Tot va començar quan em vaig despertar en una cova i un doll potent d'aigua em va expulsar amb força capcurucull avall per la cascada. Va ser com tornar a sortir de l'úter d'una batzegada; amb mi també queien tots els somnis, il·lusions i conceptes que havia anat gestant dins la cova i el meu cap.

Vaig plorar de por, d'antigues tristeses, després d'alegria i una altra vegada de por i els remolins i les aigües subterrànies m' ofegaven i tot es movia, canviava, començava de nou i no hi havia res on agafar-se. Quan vaig aprendre a nedar, després de dies i mesos, vaig trobar una petita tribu d'indis que anaven remant, poc a poc, damunt la seva canoa i em van convidar a pujar-hi. Jo també, poc a poc, vaig aprendre que l'únic lloc on agafar-se per no caure de la canoa és als rems que ens impulsen cap a l'amor.

En aquest disc hi trobareu setze cançons que he fet amb la intenció de traduir tot allò que he vist i sentit en aquest viatge, per mi, iniciàtic. És un treball fet amb el propòsit d'explicar l'amor, o més aviat entrar-hi.